25 anys de l'incendi que va cremar més de 2.500 hectàrees al Vallès Oriental

El 1994 és, fins a dia d'avui, l'any més devastador pel que fa a superfície cremada a tot Catalunya. Al voltant d'unes 60.000 hectàrees van quedar calcinades després d'un any excessivament sec i unes temperatures molt altes amb poca humitat que van ajudar a propagar les flames. L'incendi del Bages i el Berguedà, amb unes 45 mil hectàrees cremades, va ser el més greu, però el Vallès Oriental també va rebre. 2.679 hectàrees de bosc van cremar en poc més de 3 dies en un incendi que es va produir la tarda del 3 de juliol de 1994, prop de la masia de Can Batlles, a Bigues i Riells.

Es va originar per una escopeta que estaven utilitzant uns joves, fills de cossos de seguretat, que anys després van ser absolts. El foc semblava controlat per la nit, però el 4 de juliol es va descontrolar i les flames van avançar a gran velocitat en direcció Bigues i Riells fins arribar al Figaró. Un dia fatídic que va viure de prop el cap del Bombers voluntaris del Figaró, Andreu Requena, que feia pocs mesos havia passat les proves per entrar al cos. La manca de mitjans i la virulència de les flames l'han marcat tota la vida.

A Catalunya s'havien declarat fins a 150 incendis en poques hores i els efectius no podien atendre totes les alertes. Un dels moments de més tensió el va viure, en primera persona, l'alcalde de la Garriga l'any 94, Alfred Vilar. Ell mateix es va desplaçar en direcció als Cingles de Bertí, sabent que hi havia alguna persona vivint a Cal Mestret. A mig camí es va trobar les monges del Santuari de Puiggraciós, que van baixar a peu. L'alcalde va recollir l'home que vivia a la casa aïllada i va ser llavors quan va veure com tot es tenyia de foc al seu voltant.

La humitat per sota del 30%, temperatures per sobre dels 30ºC i un vent superior als 30Km per hora van ser les condicions perfectes per l'estesa de les flames. Es calcula que, en mitja hora, el foc va passar de Puiggraciós fins al Figaró. Va ser llavors quan, passada la nit i amb el foc a les portes del Parc Natural del Montseny, el vent va canviar i també van arribar hidroavions italians que van ajudar a controlar la situació. L'actual cap de Protecció Civil de la Garriga, Josep Marata, encara sense gaires coneixements, va pujar a ajudar als Cingles. Allí va començar a ajudar a l'ADF Montseny Congost, que va treballar extingint les flames.

Afortunadament, s'ha fet un pas endavant pel que fa a les tasques d'extinció d'incendis i ara ja seria impensable que hi hagués voluntaris sense formació treballant a primera línia. De fet, la manca de mitjans va ser un factor clau que explica la devastació a la zona. Requena, Vilar i Marata apunten que s'ha de treballar perquè mai més es torni a viure un episodi similar, que encara tothom recorda tants anys després.

Fotografia: Josep Marata

Escolta l'àudio de la notícia al següent enllaç