El col•lectiu de la Vall del Carbonell alerta de dos projectes per fer plantes fotovoltaiques en terrenys agrícoles a la Garriga i a Samalús

Durant els últims dos mesos La Generalitat, en concret el departament d’Agricultura, ha rebut dos projectes per construir plantes fotovoltaiques a l’entorn de la Garriga. Actualment es troben en Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat. Una fase preliminar que estudia la idoneïtat d’aquest tipus d’instal•lacions energètiques. En concret, a la Garriga s’ha projectat una planta fotovoltaica de 8,5 hectàrees a tocar de Can Busquets, molt a prop de la frontera amb l’Ametlla i de la C-17. Pel que fa a Cànoves i Samalús, la planta projectada és de les mateixes característiques, i de gairebé 10 hectàrees, i es situaria prop de la masia de Can Bullícia, entre el Torrent de Sant Margarida i el Sot del Riguer. En tots dos casos, els terrenys que ocuparien actualment són de caràcter agrícola.

La situació genera malestar entre una part del territori, com és el cas del col•lectiu de la Vall del Carbonell, que agrupa veïns i veïnes de Samalús, Corró d’Amunt i Marata. En concret, veuen amb bons ulls que s’aposti per una transició energètica, però rebutgen que es perdin terrenys de caràcter agrícola. Així ho apunta un dels membres del col•lectiu, Jordi Rosàs.

Segons ha pogut saber aquesta emissora, Estabanell Energia és l’empresa que hi ha darrere d’aquests projectes per crear dues plantes fotovoltaiques en terrenys de caràcter agrícola de la Garriga i Samalús. Fonts de l’empresa ho han confirmat, però asseguren que tot plegat es troba en una fase molt inicial. De fet, la instal•lació fotovoltaica projectada a la Garriga es troba a tocar d’una gran estació transformadora d’Estabanell. Segons Rosàs, que també és membre d’Unió de Pagesos, es tracta d’una pràctica que moltes empreses del sector estan portant a terme a les comarques de Lleida i Tarragona des de fa temps. Són molts els propietaris agrícoles que accepten els acords, que no tenen res a veure amb el beneficis que es poden treure explotant la terra. I ara sembla que aquesta pràctica també ha arribat al Vallès Oriental.

La Generalitat va aprovar a finals del 2020 el Decret d’impuls a les energies renovables que facilita la implantació d’aquest parcs solars en terrenys agrícoles. Una situació que ha generat una allau de peticions a tot Catalunya. En part, s’explica pel benefici econòmic que en poden treure el propietaris dels terrenys, que poden aconseguir entre 1.000 i 2.000 euros per hectàrea i any. Una xifra que multiplica per 10 els diners que podria aconseguir el propietari dels terrenys en cas d’arrendar-ho a un pagès. Al mateix temps, les empreses promotores opten per aquest tipus de terres, que són molt més econòmiques. I és en aquest punt on molts veïns es preguntes si s'està posant en perill el futur del sector agrari a molts punts del país a canvi d’uns ingressos segurs. Segons Jordi Rosàs, a la Garriga hi hauria terrenys industrials buits i en desús que podrien complir aquesta funció.

A hores d’ara tot segueix pendent de com avancen les Ponències d’Energies Renovables la Generalitat per tirar endavant els dos projectes. Des del col•lectiu de la Vall del Carbonell s’ha demanat a l’Ajuntament de Cànoves i Samalús que presenti les al•legacions, quan correspongui, per evitar aquest tipus de projectes sense consens amb el territori. En la mateixa línia, també han denunciar la situació que es viu amb el projecte de la Garriga. De fet, també han mostrat el seu malestar, a través de les xarxes socials, alguns veïns i la CUP.

Clica aquest enllaç per escoltar la noticia