La tradició del garriguenc Isidre Galbany que elabora ratafia des de fa 40 anys

El orígens de la ratafia es remunten a l’edat mitjana i explica la tradició popular que la ratafia era un licor, elaborat als monestirs, que es prenia quan se signava un acord entre dues persones. Elaborada a partir de nous verdes i de diverses herbes aromàtiques que s’han de recollir pels volts de Sant Joan, és un dels pocs licors que es produeixen artesanalment a moltes cases d’arreu de Catalunya. Un exemple perfecte és el del garriguenc Isidre Galbany, de 82 anys, que en fa 40 que l’elabora. Normalment, prepara 70 litres de ratafia. Una tradició que ha heretat de la seva àvia que en va elaborar fins la seva mort, a punt de complir 100 anys. Des de llavors, ha continuat preparant el licor de nous afegint-hi més herbes i modificant part de la recepta

L’ingredient principal de la ratafia, a més de l’anisset o l’aiguardent, són les nous verdes que Galbany recomana collir just per Sant Joan. A continuació, s’hi poden afegir desenes de plantes i flors per donar-li un o altre gust. La tria és molt personal i, mentre algunes persones es decanten per repetir les quantitats exactes cada any, Galbany no és tant escrupolós en aquest aspecte. Farigola, fonoll, marialluïsa, menta, flor de saüc i til·la són algunes de les plantes que no hi falten cada any. Tot allò que no es pugui trobar als boscos propers a la Garriga, recomana comprar-ho a l’herbolària.

Un cop feta la recepta el principal secret de la ratafia és deixar-la 40 dies a sol i serena des de Sant Joan fins passat la Festa Major de la Garriga. Amb una premissa indispensable que cal repetir cada matí: remoure l’ampolla una mica. Xinxollar i xarbotar és el nom que rep l'acció que s'ha de repetir cada dia. Si s’ha fet una selecció correcta durant la tria de les herbes i flors, i també s’han seguit els passos, després de 40 dies tocarà filtrar el licor que ja es podrà tastar.

Galbany utilitza anisset, més suau i amb menys graduació alcohòlica, o aiguardent de 40º. En aquest últim cas, recomana afegir 300 grams de sucre per cada litre per suavitzar-ne el gust. Ho ha anat perfeccionant durant els últims 40 anys després de proves i consultes a d’altres persones que n’elaboren artesanalment, com és el cas d’un mestre ratafiaire de Centelles que li va cedir una recepta que intenta repetir cada any.

Si no s’ha errat en cap dels passos, el resultat que se n’obté és un destil·lat amb color caramel, de gust dolç, però amb un toc lleugerament amargant, gràcies a les nous verdes. Una ratafia perfecte per compartir amb els amics i la família just després d’un bon àpat, pel seu caràcter digestiu. I és gràcies a la saviesa de persones com l’Isidre Galbany que aquestes receptes artesanals han arribat als nostres temps.

Escolta l'àudio de la notícia al següent enllaç