Esquerra posa en valor la memòria històrica amb familiars de persones represaliades

Una quarantena de persones va participar a l’acte sobre Memòria Històrica que l’agrupació local del republicans va organitzar dijous coincidint amb la data del cop d’Estat feixista dels 17 i 18 de juliol del 1936. Per l’ocasió es va comptar amb la participació d’Antonio Gómez, de Mollet, i Josep Montmany, de la Garriga, que han cercat les restes dels seus familiars, soldats republicans, traslladades el 1959 al mausoleu franquista del Valle de los Caídos, ara Cuelgamuros. Un acte que va presentar Francesca Masclans, que va donar pas a Roger Heredia, impulsor del banc d’ADN de la Guerra Civil, que es va encarregar de parlar amb Gómez i Montmany.

Tots dos van explicar la situació que viuen i estan vivint. Antonio Gómez va anunciar a la Garriga que ja té la confirmació que li tornaran les restes del seu oncle, Antonio Fernández, mort el 1938 a la batalla de l’Ebre, després d’una recerca de 17 anys. Mentre que Josep Montmany va donar detalls de la tasca de recerca del seu avi i la demanda a l’estat per crims de Guerra, ja que el trasllat d’un cos es considera delicte contra la humanitat. I, tal com va explicar l’emissora, la singularitat del cas és que el jutjat de l’Escorial ha admès la querella i el procés tira endavant. Roger Heredia va destacar la necessitat de seguir treballant per les polítiques de memòria i seguir impulsant el banc d’ADN.

L’acte, que va reunir forces persones de la Garriga i la comarca, també va comptar amb la participació de l’exdiputat d’Esquerra Republicana i una de les persones pioneres en la demanda d’una llei de memòria històrica a les corts espanyoles, Joan Tardà. Al final de l’acte va fer un repàs de la iniciativa republicana de tenir una Llei de Memòria Històrica, que va començar amb el pacte de suport parlamentari a José Luis Rodríguez Zapatero el 2004. Esquerra, però, va votar en contra de la proposta del 2007, per insuficient. I també es va abstenir amb l’actual Llei de Memòria Democràtica del 2022 per no abolir l’Amnistia del 1977. Segons Tardà, hi ha molt camí per recórrer encara.

La portaveu del grup municipal d’Esquerra a l’Ajuntament, Anna Cuadrado, va ser l’encarregada d’acomiadar l’acte recordant que cal seguir treballant per la memòria històrica des de les escoles, als instituts i també als ajuntaments.

Clica aquest enllaç per escoltar la noticia