La Garriga disposa d’un nou Pla especial de protecció del Patrimoni

La Diputació de Barcelona ha realitzat el Pla especial urbanístic de protecció del patrimoni i el Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de la Garriga. El treball, que ha estat dirigit pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local i desenvolupat al llarg de catorze mesos, va ser lliurat fa uns dies a l’equip de govern. Una trobada formal que va estar presidida per l’alcaldessa, Dolors Castellà, i en la qual va estar present la vicepresidenta segona de la Diputació, Carmela Fortuny.

Un document molt ampli que ha de servir a l’Ajuntament per a moltes coses. En primer lloc, per protegir aquells elements característics del patrimoni local. La regidora d’Urbanisme i Via Pública, Neus Marrodan, explica què conté el Pla especial urbanístic de protecció del patrimoni.

El document, per tant, actualitza el Pla especial de patrimoni que es va aprovar l’any 2007. S’han confeccionat les fitxes corresponents dels 439 béns catalogats del municipi, que segons la seva naturalesa i el tipus de valors associats es poden classificar en béns arquitectònics i urbanístics, béns arqueològics i paleontològics i béns ambientals i paisatgístics. Marrodan destaca l’extensió d’un treball molt ampli i exhaustiu que s’haurà d’estudiar amb temps. De fet, es podrà introduir a tots els treballs previs que s’estan fent per renovar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

La Garriga compta amb un valuós patrimoni d’arquitectura modernista de final de segle XIX i començament del segle XX, entre el que destaca l’Illa Raspall. Pel que fa a arquitectura religiosa, sobresurt el conjunt de la Doma. I també són importants l’ermita romànica de Santa Maria del Camí i l’església parroquial de Sant Esteve.

També ressalta el nucli antic de la vila, amb els carrers Banys, Centre, Negociant, Calàbria i plaça Santa Isabel, i l’eixample del segle XIX dels carrers Sant Francesc, Llerona i Consell. I el patrimoni rural, amb masies que remunten a l’edat mitjana, amb reformes importants als segles XVI i XVIII, com el Molí de Blancafort, Can Terrers, Can Noguera, Ca l’Oliveró i Can Busquets. A més de Can Rosanes, amb un recinte emmurallat i una torre quadrada documentats des del segle XI.

En aquest document s’han catalogat i identificat aquells béns que tenen especial interès natural i paisatgístic, com l’espai fluvial del riu Congost, les betes d’aigües termals i les fonts naturals del municipi. A nivell ambiental s’han inclòs entre molts altres elements el Passeig, els jardins del passeig dels Til•lers, les hortes del barri del Querol i el rec Monar, i l’antiga carretera de l’Ametlla. Caldrà veure, a partir d’ara, quin ús en fa el consistori d’aquest estudi els propers mesos i anys, per protegir els elements més característics de la Garriga.

Escolta l'àudio de la noticia al següent enllaç