20 de Setembre de 2018 a les 15:12
La Garriga va tornar a tancar l’any passat amb un saldo migratori positiu. Si el 2016 van arribar un centenar de nouvinguts, la xifra es va multiplicar per dos arribant fins les 234 persones el 2017. Aquesta dada situa el municipi com el tercer lloc del Vallès Oriental amb més migració només per darrera de la capital, Granollers, i de Canovelles, una ciutat on habitualment s’hi registren xifres força altes. La responsable de l’àrea de població i territori de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), Mireia Farré, analitza l’evolució de la migració a la Garriga l’any passat.
Pel que fa a la procedència, la meitat dels nouvinguts a la Garriga provenen d’altres països. I, per ordre, predominen persones d’Amèrica, l’Àfrica i la resta d’Europa. L’altre meitat de gent ha arribat al municipi provinent de la resta de comarques de Catalunya. I, és en aquest punt, on la presència de gent del Barcelonès hi té un paper important, ja que hi ha un percentatge important de barcelonins que marxen de la ciutat per viure a la Garriga.
Al Vallès Oriental el saldo migratori positiu va ser d’unes 3.000 persones, gairebé 1.000 més respecte el 2016. És produeix una situació molt similar a la viscuda al Maresme, un altre dels llocs predilectes per viure-hi per una part important dels que marxen de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
La xifra creixent pel que fa al saldo migratori de la Garriga i el Vallès Oriental confirma una tendència a l’alça que trenca les xifres negatives que s’havien registrat durant l’última dècada. La Garriga és un municipi que rep un gran volum de persones de la resta de Catalunya, sobretot del Barcelonès. Tot i així, a la comarca cal destacar pobles com Lliça d’Amunt amb 164 persones i Caldes de Montbui amb 202 que estan entre els 20 llocs que van rebre més migrants interns al llarg del 2017.