20 de Juny de 2019 a les 14:50
L'any 2001 les Nacions Unides van declarar el dia 20 de juny Dia Mundial de les Persones Refugiades. L'objectiu era no oblidar la dramàtica situació que viuen milions de persones. Un objectiu que, 18 anys després, no s'ha assolit. És per aquest motiu que és més important que mai recordar la situació dels refugiats en un dia com aquest. La Garriga Societat Civil – la Garriga Guerrera és una de les entitats que vigila i lluita pels drets de milions de refugiats. La seva presidenta, Teresa Niubó, viatja assíduament a diferents punts del món per viure de prop la situació i veure amb els seus propis ulls la quantitat de drets que es vulneren en els camps de refugiats. Aquesta setmana acaba de tornar de Lesbos, la tercera illa més gran de Grècia, que porta anys acollint milers i milers de migrants. Molta gent la coneix com l'illa presó. Niubó assegura que la situació que es viu a Lesbos s'està quedant fora de tots els mitjans de comunicació perquè és el que interessa, que no es conegui la realitat del que passa.
El camp de concentració més gran de Lesbos és el de Mória. Un camp on arriben i demanen dret d'asil. Fins que se'ls atorga, poden passar gairebé un any o més en condicions totalment infrahumanes. I això suposant que, finalment, rebran aquest dret d'asil perquè molts d'ells són repatriats. Un fet que, per la gran majoria, suposa la mort, tal i com ho detalla Niubó.
A més, Teresa Niubó assegura que no hi ha cap ONG que controli el que passa dins aquest camp. Fins fa un any hi era ACNUR però van haver de marxar per falta de recursos per part de la Unió Europea. Els únics que atenen els refugiats, des de fora dels camps, són els de Metges Sense Fronteres. Una altra entitat que també té presència a Lesbos és Creu Roja.
Es tracta d'una situació que mica en mica es va normalitzant però que, realment, es va agreujant any rere any. És per aquest motiu que, des de la Garriga Societat Civil, demanen fer visible la situació i que no caigui en l'oblit.