La Garriga Societat Civil denuncia la vulneració dels drets humans a Lesbos

L’arribada de refugiats a la Unió Europea des de Turquia va viure el seu moment de major ressò mediàtic entre el 2016 i el 2017. L’esclat de la guerra de Síria, i la misèria i els conflictes que es viuen a països asiàtics, africans i d’Orient Mitjà, va portar a milers de persones a buscar un futur millor a Europa. Un camí difícil, amb tot tipus d’entrebancs, i que en moltes ocasions acaba amb la mort del refugiat o refugiada.

Un dels punts on se segueix vivint una greu crisi humanitària és al camp de refugiats de Moria, a l’illa grega de Lesbos, on ja s’han viscut episodis de violència i mort. El 29 de setembre un incendi als barracons va provocar almenys dos morts. Les entitats que treballen al terreny han denunciat l'abandonament, la massificació i la manca de condicions al camp.

És el cas de la Garriga Societat Civil. La presidenta de l’associació, Teresa Niubó, explica les raons que els han portat a redactar un comunicat de denuncia.

Davant les dues morts a Moria es van generar protestes, reprimides per les autoritats gregues amb violència i gasos lacrimògens. Actualment, al camp s’amunteguen en condicions infrahumanes 13.000 persones, quan les instal•lacions estan preparades per acollir-ne 3.000. Al mateix temps, les entitats denuncien que no el gestionen oenagés, sinó l’exèrcit grec.

Al comunicat de la Garriga Societat Civil es subratlla la situació límit dels refugiats, que viuen en contenidors i tendes de campanya precàries, enganxades les unes a les altres, sense serveis sanitaris en condicions, amb dificultats per accedir a l’aigua potable, i escassetat d’aliments i serveis mèdics. Niubó afirma que es tracta d’un incompliment sistemàtic i greu dels drets humans bàsics.

Al text emès per la Garriga Societat Civil, juntament amb l’Institut de Drets Humans de Catalunya, Stop Maremortum, el centre Irídia i l’Observatori DESC, s’apunten diferents responsables. En primer lloc: les autoritats gregues. Però també les Naciones Unides, per la manca de resposta, i sobretot, la Unió Europea i cada un dels seus estats membres, que incompleixen els acords d’acollida de persones refugiades. Niubó també denuncia la connivència amb el règim turc.

Les oenagés apunten que la solució a la crisi de refugiats més grans que s’ha viscut a Europa des de la Segona Guerra Mundial passa per no fer de les illes gregues una presó, per permetre vies d’accés legal i segures a la Unió Europea i establir sistemes d’asil àgils i respectuosos.

Escolta l'àudio de la notícia al següent enllaç

Fotografia / Fons Català de Cooperació al Desenvolupament